La realitat que representen els micropobles ha estat objecte de recerca i anàlisi per part d’institucions científiques i per part dels governs. Aquestes anàlisi s’han traduït en informes amb reflexions generals o sectorials, en análisi de dades o en iniciatives d’acció. Podeu consultar les que ens semblen significatives.
LES POLÍTIQUES DE
REEQUILIBRI TERRITORIAL
A CATALUNYA
“Les polítiques de reequilibri territorial a Catalunya” analitza l’accessibilitat de cadascun dels municipis de Catalunya als principals serveis públics -educació, salut, serveis assistencials, serveis de seguretat i serveis de transport i mobilitat- i identifica quins presenten un major dèficit de disponibilitat a cada municipi. També recull una proposta de quines actuacions caldria dur a terme per afavorir un accés equitatiu i per reequilibrar el territori, prevenint o revertint així el despoblament.
L’informe s’estructura en 11 capítols. Comença amb un resum executiu i una introducció. Prossegueix amb un recull sobre les principals aportacions en l’àmbit de l’evolució de les aglomeracions urbanes i d’un capítol metodològic. A continuació s’analitza la situació dels municipis catalans des de l’àmbit demogràfic i econòmic. Es tracta del preludi a entrar, en els dos capítols següents, primer a quantificar l’accessibilitat als serveis públics a cadascun dels municipis catalans i seguidament a elaborar un exercici de simulació per determinar quines inversions facilitarien més l’equilibri territorial en termes d’accessibilitat. També s’analitza el punt de vista dels consistoris a partir d’una enquesta adreçada a conèixer el parer dels ajuntaments catalans.
L’informe finalitza amb un capítol de recomanacions i consideracions on el CTESC exposa els principals resultats i consensua 74 consideracions i recomanacions.
Agenda Rural de Catalunya
El Govern ha aprovat l’Agenda Rural de Catalunya, que identifica les necessitats i reptes del territori rural per garantir-ne les condicions de vida i de desenvolupament.
L’Agenda Rural ha d’esdevenir un element clau per planificar les polítiques d’equilibri i cohesió territorial del país.
A Catalunya, dos de cada tres municipis catalans tenen menys de 100 hab/km2, més de la meitat dels quals no arriben als 20 hab/ km2. Així mateix, hi ha 336 municipis de menys de 500 habitants, que ocupen una superfície del 35% del país, però que representen l’1% de la població.
Com a resultat d’aquest procés, s’han definit un total de 892 accions, de les quals 277 són prioritàries i 59 s’han identificat com a estratègiques. Aquestes accions s’organitzen entorn de set grans reptes:
- Persones, benestar i repte demogràfic.
- Transició ecològica.
- Territori connectat.
- Sistema agroalimentari.
- Gestió forestal.
- Innovació i dinamització social i econòmica.
- Governança.
El desplegament de l’Agenda Rural de Catalunya es realitzarà a través d’un Pla d’Acció, que definirà les accions a portar a terme o bé que han de continuar desenvolupant els diferents departaments de la Generalitat per assolir els reptes identificats. Així mateix, una Comissió interdepartamental vetllarà pel seguiment i compliment dels objectius marcats en el Pla.
1r. Congrés Català de Repoblament
El 1r Congrés Català de Repoblament celebrat a Lleida el 30 i 31 de març de 2023 vol ser l’inici d’un camí amb voluntat de permanència per esdevenir la referència per del repoblament del país en una realitat.
Els treballs del congrés es desenvoluparen en tres àmbits:
a) Habitatge
b) Desenvolupament Rural i Noves Aliances
c) Serveis Bàsics i de Proximitat
Consulta el programa del Congrés
Consulta les conclusions del Congrés
Catalunya 2020 RESET Crida per reactivar el país
La història ens explica que quan el món ha abraçat processos de transformació el nostre país s’hi ha incorporat de manera decidida gràcies a l’empenta de la societat civil, que ha explorat el futur tant des de l’economia i el món d’empresa, com des de la ciència i les arts. La construcció del canal d’Urgell o de la primera línia ferroviària de l’Estat espanyol són coetànies del moviment cultural de la Renaixença o l’aparició dels ateneus populars. Amb aquests antecedents, el Grup de Treball Catalunya 2022 aporta una reflexió des de la societat civil per afrontar una situació de crisi sanitària conjuntural que coincideix amb un moment de canvis estructurals cap a una societat digital. Lluny d’un receptari d’obligat compliment, aquest treball pretén ser motor de debats, reflexions i, tant de bo, també de decisions.
Atles del món rural 2022. Despoblament o revitalització?
En un nou marc general de canvi socioeconòmic aquest nou Atles es presenta com una actualització general de l’Atles que no es queda en un canvi de dates, sinó que busca una selecció dels aspectes més remarcables de la ruralitat per entendre la situació actual, per plantejar finalment una valoració més general dels canvis experimentats en aquests darrers anys que es posen en relleu a través dels aspectes anteriorment analitzats.
Tot seguint els Atles de la nova ruralitat precedents, té una voluntat marcadament de síntesi i didàctica que ha de guiar la formulació dels continguts i la seva presentació. La informació prové dels organismes públics d’elaboració d’estadística bàsica i de la diversitat de fonts existents sobre el sector agrari i la ruralitat ja treballats en Atles precedents, a més d’algunes noves fonts de procedència estadística diversa. Es mantenen els àmbits municipals i comarcals com a àrea de treball, segons la lògica ja instaurada en els Atles de la nova ruralitat, tot introduint les modificacions administratives produïdes en la divisió comarcal, els municipis o les vegueries.
Aliança Catalunya 2030
L’Aliança Catalunya 2030 és un partenariat entre entitats públiques i privades on es comparteixen els compromisos de país per fer realitat els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
El fonament de l’Aliança resideix en l’Acord nacional per a l’Agenda 2030, que ofereix una visió compartida sobre com contribuir a avançar en la consecució dels ODS i defineix el rol i el compromís que han d’adquirir els diferents agents socials de Catalunya (sector públic; àmbit empresarial, sindical i professional; universitats i centres de recerca; societat civil organitzada i ciutadania) per crear “un futur que no deixi ningú enrere i no superi la capacitat de càrrega de la natura”, i “fer de Catalunya i el món un lloc millor l’any 2030”.
L’Acord nacional, aprovat pel Govern el 18 de febrer de 2020, està obert a tota la ciutadania i totes aquelles entitats públiques i privades que s’hi adhereixin, amb compromisos concrets per assolir els ODS.
L’Associació de Micropobles de Catalunya s’hi va adherir.
