08 jul. El dret de la població rural a gaudir de la cultura, reivindicació de Micropobles a Riner
Riner ha reunit aquest diumenge als directors i directores dels festivals Itinera, AIMS, Espurnes Barroques i FeMAP; esdeveniments que programen prop de 400 concerts arreu de Catalunya entre els mesos d’abril i novembre. L’Associació de Micropobles de Catalunya ha format part de la trobada en la qual s’ha reivindicat un cop més la necessitat de defensar i garantir els dret culturals de la població del món rural.
La Casa Gran del Santuari del Miracle a Riner (Solsonès) ha acollit aquest diumenge una taula de debat sobre la importància de la cultura als micropobles. Una trobada en la qual han participat els i les directores dels festivals Itinera, AIMS, Espurnes Barroques i FeMAp i que ha reunit a una setantena de persones. Els quatre festivals representats programen al voltant de 370 concerts arreu de Catalunya entre abril i novembre, amb presència destacada al món rural. Les propostes abasten estils molts diversos que van des de la música clàssica, jazz, blues, soul, gòspel, músiques del món i música tradicional, fins a la música popular i d’arrel catalana, sarda i flamenca, entre altres.
El reequilibri territorial, la dinamització dels micropobles i del món rural en general, la posada en valor del patrimoni natural i monumental o l’impuls al talent local són alguns dels objectius dels programes culturals de qualitat que es desenvolupen al territori i que s’han posat de relleu durant la trobada. Mario Urrea, alcalde de Torrebesses i representant de l’Associació de Micropobles, ha defensat la cultura com un factor de reequilibri territorial, ja que “a més de temes bàsics com l’habitatge o l’activitat econòmica, la gent necessita serveis, i la cultura n’és un de molt important”.
Sara Marata, directora d’Itinera, ha incidit en dos objectius essencials en l’impuls del Festival: “el meu pare, amant del jazz i de la música clàssica, va promoure aquest festival perquè va considerar que la música era massa elitista i que era necessari atansar la cultura musical als micropobles, i també perquè calia buscar el talent local, sobretot entre els joves, en l’àmbit rural”.
Josep Maria Dutren, director del Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP), ha destacat que “la filosofia del festival és aglutinar els esforços dels petits municipis del Pirineu en una sola proposta potent i de qualitat, ja que anteriorment s’organitzaven petits concerts modestos que no transcendien”.
Pe part del festival AIMS, Peter Thieamann, ha explicat que va arribar al Solsonès fa 23 anys i “comprovant l’escassa qualitat dels concerts que es feien als micropobles, vaig pensar que els pagesos no es mereixien això”.
De la seva banda Mònica Sala, directora adjunta d’Espurnes Barroques, ha posat èmfasi en el binomi música-patrimoni artístic i haressaltat que “els petits pobles es moren de ganes d’acollir concerts d’aquest tipus i a més donen tot tipus de facilitats per celebrar-los”.
Pep Vives, director general de Creació, Acció Territorial i Biblioteques, ha format part també del debat i ha remarcat que “un cop consolidats els drets socials, d’educació i de la salut, la Generalitat treballa ara per posar al mateix nivell els drets culturals” i que ho fa amb una visió descentralitzadora del territori, “amb un plantejament en xarxa més que no pas radial des de Barcelona”. Igualment, Vives ha defensat els “maridatges culturals” com poden ser els de concerts musicals combinats amb visites al patrimoni o amb degustacions gastronòmiques, “ja que un visitant atret per una tema específic, com el menjar, pot acabar gaudint d’un altre àmbit, com la música”.
La taula rodona va anar precedida d’una visita guiada al conjunt del Santuari del Miracle i es va tancar amb un concert d’Hirundo Maris i Noctes Cor de Cambra “El Cant de la Sibil·la i la Balada del Somni. Cants místics entre el visible i l’invisible”.
