03 juny Per una Europa que afavoreixi el repoblament
Des de l’Associació de Micropobles de Catalunya creiem que la Unió Europea ha de fer passes més decidides en favor de l’equilibri territorial i l’equitat en el desplegament de polítiques públiques. Per aquesta raó, ens adrecem als partits que concorren a les eleccions per a que incorporin aquests set elements als seus fulls de ruta i formin part de les polítiques que desenvoluparan des de les institucions europees.
- Les institucions europees han de deixar de ser una font de complexitat en la gestió pública. Percebem la gestió de fons europeus com una gestió caracteritzada per requerir uns esforços de documentació de l’administració dels projectes desproporcionada respecte dels efectes que les pròpies accions han de tenir. Creiem que per a que els recursos afectin tot el territori han de canviar de perspectiva i orientar-los més a resultats tangibles que a la verificació d’indicadors. És paradoxal veure per exemple com tot el que té a veure amb modificació de projectes en execució -previst en termes teòrics- a la pràctica no s’apliquen per la por que fa el procediment d’autorització que els acompanya.
- Europa ha de ser acollidora i solidària. Demanem als partits que siguin sensibles a una realitat que és tossuda i és que les societats que integren Europa seran cada vegada més híbrides, que les fronteres no només no son impermeables sinó que necessitem persones que treballin a Europa i que hauran de venir d’altres continents. Per a gestionar aquesta realitat no n’hi prou amb policia de frontera, cal voler gestionar aquesta realitat i actuar per a construir els ponts que connectin les persones nouvingudes amb les llengües i les cultures de destí.
- Demanem als partits que el principi de subsidiarietat arribi a la ciutadania i no aturar-se a nivell dels estats per a poder construir una Europa de les regions en la que els administracions més properes a la ciutadania tinguin capacitat de desplegar política i no només gestionar recursos amb caràcter molt finalista.
- Una Europa del benestar que no conegui de densitats de població, que garanteixi que tothom té dret a gaudir d’un estat protector, també si viuen a pagès. Mentre romanguin condicions que generen injustícies, almenys cal garantir que les polítiques públiques de la Unió es despleguin amb criteris d’equitat. La qualitat dels serveis als que té accés la ciutadania va molt associada a viure en zones denses de població, en zones molt urbanes. Les agendes rurals massa sovint son el revers, la perifèria de les agendes urbanes. I les unes sense les altres no tenen sentit. Europa és la suma. Demanem als partits que treballin per a crear una cultura del desenvolupament territorial que es basi en el principi d’assolir equilibris territorials basats en l’equitat i en visions integradores.
- Els demanem que treballin per una Europa activa i compromesa contra el totalitarisme, la xenofòbia i la democràcia segrestada. Demanem als partits que es comprometin activament contra aquelles expressions que van dirigits a reduir i negar drets a persones per raó d’origen social, cultura, gènere o opinió, Ja no es tracta de dir que s’admet a Europa aquestes actituds. És el moment de combatre obertament les actituds contràries als drets humans, amb informació i amb denúncia. La ciutadania ha de rebre protecció dels poders públics contra aquelles opcions polítiques que cerquen la confrontació i la divisió de la societat europea. Totes Ies opcions polítiques democràtiques, ja siguin de matriu conservadora, liberal, progressista, socialista, de qualsevol tipus que es reclami demòcrata, haurien de posar per sobre de les seves diferències tàctiques, l’obligació moral i ètica de combatre els totalitarismes.
- Demanem als partits que traslladin al Parlament, a la Comissió i al Consell que les polítiques agràries estiguin més associades a desenvolupaments territorials, doncs son la clau de volta i els elements tractors del desenvolupament de les zones rurals a Europa. Cal desplegar la polítiques agràries anant molt més enllà de considerar-les estrictament sector econòmic i tenir en compte que incideixen en aspectes que van del paisatge a la construcció d’identitats, de la descarbonatació a biodiversitat. I la pagesia, la ramaderia, la gent que treballa a bosc, han creat aquest patrimoni des de fa segles, amb uns resultats més que positius. Cal garantir la seva continuïtat, desmuntant barreres burocràtiques -sempre estúpides-, respectant les lleis de la competència i treballant per a que hi hagi relleu i futur, I no només de la seva dimensió industrial, sinó sobretot de la més artesana i extensiva. Ens calen doncs més polítiques rurals i no només agràries.
- Cal revertir la situació actualson moltes persones tenen la percepció que una Sostenibilitat, a Europa sigui un sinònim de burocràcia, tràmit sense sentit i de greenwashing. El compromís que tenim amb les generacions futures exigeix avançar de manera decidida en la descarbonatació de l’activitat humana i fer-ho demana apropar les decisions sobre les polítiques energètiques a l’esfera política i als territoris. La Unió que ha treballat tant per a desmuntar monopolis, hauria de garantir que la generació d’energia no estigui en mans només dels grans grups estatals i multinacionals sinó també de les comunitats locals.